Institucions aconfessionals: un dret col·lectiu!

No entenc perquè moltes cerimònies públiques han d'anar lligades a cerimònies religioses. En el cas dels Mossos d'Esquadra això s'havia interromput durant els 7 anys del tripartit. En la resta de cossos policials, depenents de l'estat, la tradició sempre ha sigut la mateixa, governés el PSOE o el PP.

Les creença en una religió -la que sigui- forma part la llibertat individual i s'ha de respectar. La no creença en cap religió, també.

Si s'imposa una religió es trenca amb la llibertat individual i el respecte a la pràctica d'altres religions i a la no creença.

Alhora, la no confessionalitat d'un estat i de les seves institucions, és un dret col·lectiu que permet conservar els drets individuals abans esmentats.

Alhora, la Constitució diu això: "Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones"

Constitución Española, art. 16.3

I malgrat que no estic d'acord amb la prevalença de l'esglèsia catòlica, no interpreto que aquest "tener en cuenta" vulgui dir "passar per sobre de les demés". Em refereixo a que la religió catòlica segueix sent la protagonista entre les institucions. Això és alguna cosa més que "tenir-la en compte". A això hi hem de dir NO.