Avui, des del respecte però amb sarcasme

Avui, la PAH ha aconseguit una victòria més, i la ILP per la dació en pagament es debatrà al Congrés. 

Avui, el diputat d'ICV Joan Coscubiela ens ha donat la possibilitat d'escoltar la comparaixença de Mario Draghi. Malgrat la censura franquista modernitzada pels inhibidors de freqüència.

Avui també, el PP ho ha fet tot per impedir el debat de la ILP. Els suicidis (assassinats a sang freda, cara oculta i prepotència llefiscosa) ben poc els importaven. Al contrari.. 

Avui, els bancs segueixen amb beneficis milionaris, i els assassinats a sang freda, cara oculta i prepotència llefiscosa que us deia, segueixen a l'ordre del dia de les seves pràctiques.

Avui, el PP encara no ha aclarit res del cas Bárcenas.

Avui, segueixen els Urdangarin, Bustos, Millet, i companyia, fent de les seves malgrat les imputacions. 

Avui, podem ser encara més conscients que NO TOTS SÓN IGUALS. 

Avui, a totes aquelles persones, que sou moltes, que sovint dubteu de la política, que sovint em dieu ¿què fas ficat en això?, us vull dir que teniu moltes raons per dubtar-ne, però moltes altres per no fer-ho. A mi m'agrada sustentar-me en les segones i treballar per minimitzar les primeres. Dins les meves possibilitats.

Avui vull recordar també que el "tots són iguals, tan se val qui votis" i el "jo voto els de sempre perquè total no cambia res" és justament el que fa que el PP i els corruptes que passegen per les seves files, governin aquest país. 

Avui, als que defenseu aquests discursos, des del respecte però amb sarcasme: gràcies per fer-ho possible.

Avui, als més de deu milions de votants del PP, des del respecte però amb sarcasme, gràcies per fer-ho possible.

Per fer possible totes aquestes bestieses. Per fer possible també una cosa positiva: que siguem moltes les persones que hi estiguem en contra. Que volguem noves polítiques, nova gent i nova democràcia. 

Avui és a aquestes persones a qui demano que feu un canvi de plantejament i de discurs. 

Us demano també que no us molesti el meu sarcasme: la vostra posició és molt legítima, però  si el vostre discurs és únicament destructiu o el vostre vot sempre fiel a la dreta que destrossa aquesta societat, donar-vos les gràcies, des del respecte però amb sarcasme, és el mínim que puc fer.

Syriza, esperança a Grècia?

Al meu facebook us he penjat el discurs en anglès d'Alexis Tsipras, cap de llista de Syriza, l'esquerra grega que ha quedat com a segona força política a les eleccions a Grècia d'aquest diumenge. Ha relegat el PASOK (partit socialista equivalent al nostre PSOE) a la tercera força política del parlament grec. Aquí us el tradueixo per a aquells qui l'anglès us costi més o us faci mandra de llegir. Al final de la traducció us adjunto una mica de glossari dins dels meus -entenc que força limitats- coneixements sobre la política grega. Tot i així crec que permet entendre millor el text. Penso que serà millor que el llegiu abans.

En fi, sense més, us escric la traducció i el glossari final:


El resultat electoral és un missatge poderós de ruptura a Grècia i Europa, malgrat que ni el Sr. Venizelos ni el Sr. Samaras, semblen haver-ho entès. És un missatge de revolució pacífica. Els pobles d'Europa no poden comprometres amb els memorandums de la barbarie, no poden legitimar un futur indigne.El lideratge europeu i especialment la Sra. Merkel han de comprendre que la seva política, la política d'austeritat, ha sofert una estrepitosa derrota.

El poble grec, amb el seu vot, ens dóna l'ordre d'avançar cap a una renaixença democràtica i cultural del nostre país, per a una nova Grècia de solidaritat, justicia i dignitat.Els partits que van signar el memoràndum en absència del poble grec són ara una minoria entre aquest poble. Les seves signatures han estat deslegitimades per veredicte popular. No importa quant hagin parlat sobre la salvació nacional, el nostre poble ara entén i ha decicit a les urnes que la salvació nacional no passa pels memoràndums.

Si els dos partits del memoràndum  finalment troben la manera d'aconseguir una majoria marginal al Parlament, això serà així degut a una llei electoral que distorsiona notablement el veredicte popular i viola el principi constitucional de la igualtat de vot.

Vull assegurar a cada grec, home i dona, tant si ens ha honrat o no amb el seu vot, que som plenament conscients de les dificultats que afronta el país i que també som plenament conscients de la gran responsabilitat que se'ns ha atribuit per gran part de l'electorat.

Entenem que el nostre gran creixement electoral no és un premi a un partit o a una persona, sinó el premi a una proposta: la nostra proposta d'un govern d'esquerres, que cancelarà el memorandum amb el suport del poble i que farà mitja volta en el camí del nostre poble cap a la misèria. Aquesta proposta ha portat esperança, aquesta proposta ha pogut conquerir una relativa majoria en el nostre poble.

Per aquest motiu, el nostre únic propòsit en aquest moment és honrar el mandat que el poble ens dóna,, fer allò que poguem per a que aquest poble tingui un govern que denuncïi el crèdit de submissió i cancel·li el memoràndum de la fallida econòmica.


Alexis Tsipras, cap de llista de Syriza-Front Unit i Social

Atenes, 6 de maig de 2012


Glossari

Eleccions a Grècia: es van fer aquest diumenge, al mateix temps que les eleccions franceses. Permeten escollir els representants dels diferents partits al Parlament grec, que té un total de 300 escons. Els resultats de les eleccions els podeu trobar aquí. Crec que ho ilustra prou bé. Fixeu-vos que Syriza és la "Coalición de Izquierdas" i que té 52 diputats, 11 més que el PASOK. Malgrat que la diferència de Syriza amb Nova Democràcia és de només un 2%, aquests tenen 50 diputats extra per haver guanyat les eleccions. Això ho estipula la llei electoral grega ("llei electoral que distorsiona notablement el veredicte popular" -diu Tsipras-.)

Memoràndum: el PASOK ("PSOE grec" per a que ens entenguem) i Nova Democràcia ("PP grec" també per a entendre'ns) van signar amb el Banc de Grècia un acord, remés al FMI i tutelat per la UE, que fixava com a objectiu que el dèficit de Grècia fos inferior al 3% l'any 2014. Això equivalia a aplicar tot un seguit de polítiques econòmiques i fiscals que es detallen en el mateix acord i que consistien en l'austeritat ("retallades", com ho coneixem normalment). Aquesta austeritat, pel que sembla, lluny de treure el país de la misèria l'està portant de cap a la ruina. Podeu llegir l'acord complert aquí

Sr. Venizelos: es refereix al darrer ministre de finances grec, i que succeí en el càrrec a George Papaconstantinou, el ministre de finances que signà el memoràndum. Es va presentar a aquestes eleccions com a candidat del PASOK.


Sr. Samaras: Antonis Samaras es va presentar a aquestes eleccions com a candidat de Nova Democràcia. Havia estat ministre de finances i també d'afers exteriors en governs dels anys 80 i 90.

Salvació nacional: es refereix a un govern de "salvació nacional", que eviti que forces que han pujat tant en percentatge de vots tinguin gaire poder. Tant Venizelos com Samaras es van afanyar a proposar-lo la mateixa nit de les eleccions.

Alexis Tsipras

Serà hora que anem despertant: els lladres manen

Em costa expressar el que penso. Com es pot considerar democràtic un Estat on el jutge és condemnat i el lladre absolt. On el lladre mana.

La complexitat de la situació és enorme. Una complexitat enorme per una xarxa de defensa d'interessos privats (econòmics, polítics i d'estatus social) enorme. Una xarxa que no està explícitament establerta enlloc, però precisament per la seva existència impalpable és més potent. Tota xarxa conté nexes entre els seus elements. Els nexes canvien, en funció de la situació i la conveniència. Els elements no.

Són alguns partits polítics, especialment les seves elits, són empreses i grups econòmics de pressió amb interessos a guanyar -i un cop guanyats, a repartir, a qui els ajudi-, són jutges triats a dit, amb el bitllet a una mà i el martell a l'altre, són mitjans de comunicació que segueixen aquest estil, amb un periodisme sovint de fireta al servei de qui posa els calés.

I és una ciutadania còmplice, còmplice amb el seu silenci -perquè davant d'escàndols així, uns centenars de manifestants aquí i allà no són més que un grill fent soroll en la foscor-. Còmplice de deixar-se posar una bena als ulls i tapar la boca.

Per què aquest apatisme generalitzat en que deixem que ens abufetegin? I per quan l'ús de la política com a eina transformadora, de diàleg, de progrés? Una política que construim entre tots, sense els partits com a únics protagonistes, amb les persones al peu del canó.

La societat pertany a qui la compon. Si volem la podem recuperar, però serà hora que anem despertant, perquè ara per ara, els lladres manen.

La política alimentària mundial causa la fam a l'Àfrica

Aquest és el titular que hauríem de veure per TV3, i per molt que miro les notícies habitualment, encara no l'he vist... (dic TV3 perquè és la cadena que miro, qui en miri una altra segurament estarà igual).

Alguns articles en diaris van més enllà en el fons de la qüestió, relacionant la fam amb el mercat dels aliments. Us n'enllaço un d'El País i l'altre del Periódico. Però sobretot us vull recomanar un llibre:

"La fam al món explicada al meu fill", de Jean Ziegler, és excel·lent, didàctic i entenedor: explica les causes de la fam a través d'una conversa amb el seu fill, Karim, qui li fa les preguntes de sentit comú que tots i totes ens hauríem de fer: ¿Com pot ser que l'any 2000 encara es mori gent de fam? ¿D'on ve la fam? ¿Per què hi ha manca d'aliments en el mercat mundial? ¿Per què a l'escola no ens parlen (o no gaire) de la fam?. I un llarg etcètera. El llibre respon de manera brillant a aquestes qüestions.

Haureu llegit, en la primera pregunta: "l'any 2000". Bé, el llibre té edicions més actuals, però el que tinc a mans és del setembre del 2000, quan una altra crisi alimentària afectava Somàlia. Buscaré la nova edició, per a llegir-lo de nou, però sospito que els arguments de Ziegler seran molt similars. Han canviat en deu anys les causes i els estralls de la fam arreu? No. Ningú (o almenys ningú amb poder suficient) ha mogut un dit per a revertir aquesta situació.

El mercadeig amb els aliments i les terres de conreu i pastura és la causa principal d'aquesta situació. La sequera n'és l'agravant. Que no ens confonguin: no és al revés, i el matís és important. Trascendental.

Jean Ziegler va ser relator especial de l'ONU per al Dret a l'Alimentació entre 2000 i 2008, i actualment és vicepresident del Consell dels Drets Humans, també de les Nacions Unides.

Jean Ziegler a la fira del llibre de Frankfurt (2009).
Font: Wikipedia

Institucions aconfessionals: un dret col·lectiu!

No entenc perquè moltes cerimònies públiques han d'anar lligades a cerimònies religioses. En el cas dels Mossos d'Esquadra això s'havia interromput durant els 7 anys del tripartit. En la resta de cossos policials, depenents de l'estat, la tradició sempre ha sigut la mateixa, governés el PSOE o el PP.

Les creença en una religió -la que sigui- forma part la llibertat individual i s'ha de respectar. La no creença en cap religió, també.

Si s'imposa una religió es trenca amb la llibertat individual i el respecte a la pràctica d'altres religions i a la no creença.

Alhora, la no confessionalitat d'un estat i de les seves institucions, és un dret col·lectiu que permet conservar els drets individuals abans esmentats.

Alhora, la Constitució diu això: "Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones"

Constitución Española, art. 16.3

I malgrat que no estic d'acord amb la prevalença de l'esglèsia catòlica, no interpreto que aquest "tener en cuenta" vulgui dir "passar per sobre de les demés". Em refereixo a que la religió catòlica segueix sent la protagonista entre les institucions. Això és alguna cosa més que "tenir-la en compte". A això hi hem de dir NO.

Demà, Arcadi Oliveras a la Plaça Abat Oliba

M'he fixa't en que demà, a les 22 hores, ve l'Arcadi Oliveras a la plaça Abat Oliba. Serà un plaer escoltar-lo. La darrera vegada que ho vaig fer en directe va ser a la presentació d'Ignasi Roda com a presidenciable a l'EMD de Bellaterra. Allà va parlar de la possibilitat que la banca ètica i l'EMDB col·laboressin. Va ser prou interessant.

Però encara ho va ser més quan -amb motiu del moviment del 15-M- el 3/24 li va fer una entrevista.


Demà més...

Estimada Pilar

Bé, fa temps que no escric aquí!! Però un article de la Pilar Rahola -sempre plens de contingut!- em dóna la oportunitat de tornar-hi. Gràcies, Pilar!!

Aquest és l'article en qüestió:

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110531/54162868172/incomodas-reflexiones.html

En primer lloc, m'estalviaré els insults, ja que així ho demana. M'empassaré les temptacions.

Anem al contingut doncs, punt per punt:

Primer: els motius d'indignació són aquests i molts més. Entre d'altres, els mitjans de comunicació tendenciosos, amb certs presentadors i certes col·laboradores, però d'això tu en saps més que jo, no hi entraré.

Segon: a mi també em sembla bo. El que no entenc és la contradicció d'aquest punt amb els que vindran després. Possiblement és la hipocresia inherent a la teva persona. I no t'ho prenguis com un insult! Són fets objectius! Només cal que llegeixis el teu propi article.

Tercer: depén de què entenguem per "jungla". No és la jungla el sistema financer en el que ens trobem? La llei del més fort oi? No és aquesta la llei de la jungla? De totes maneres, em dóna la sensació que el teu subconscient sempre tan progressista fa l'associació següent: Acampada = perroflauta = rastes = jungla. Però bé, és només una suposició.

Quart: segurament tens raó. Però no oblidis que tu tampoc la representes.

Cinquè: Si anotes aquesta frase del Joan Herrera (en la mateixa entrevista): "jo crec que el que no es pot dir és que el 22-M tapa el 15-M, el 22-M és important perquè en depèn la correlació de forces polítiques, però durant el 15-M s'ha parlat més de política fins i tot que el 22-M", potser veuràs que el fet que un diputat digui això no vol dir que no sigui important l'arc parlamentari. Simplement, és menys pur democràticament i s'hi parla menys de política. És trist però és així. Per canviar-ho, és bo que ho diguin els mateixos diputats. Per cert, és l'únic a qui he sentit fer-ho.

Sisè: el servilisme d'alguns mitjans de comunicació és tal que semblen el gabinet de premsa de CiU.

Setè: doncs tu tens una columna a La Vanguardia i ells no. Fins que això no canviï, és poc creïble aquesta argumentació. Encara que no tinguessis aquest espai, no és precisament pensament únic el que es promou a Pl. Catalunya, sinó no hi hauria reflexió per a quinze dies i més.

Vuitè: doncs benvinguda sigui la reviscuda! Així aportaran la seva experiència davant de l'amic Puig. M'alegro que les generacions dels nostres pares i avis es mobilitzin també, van lluitar molt més del que encara ho ha fet cap de nosaltres. No se que vas fer tu, tot i així se on escrius. Sisplau, fes una ullada a la imatge del final de l'article que t'enllaço.

Novè: i el dret a reunió i a manifestar-nos també. Jo crec que a ningú li és indispensable atravessar Plaça Catalunya pel centre; es pot anar per les aceres laterals que és per on més gent sol passar. De totes maneres, l'altre dia vaig atravessar la plaça en pocs minuts malgrat que era ple a vessar de gent. Tan sols em van caldre dos minuts més de paciència. Fes-te la idea que vas al mercat dissabte al matí, oi que allà no et queixes de que hi hagi cua?

Desè: també hi ha l'opció d'ilegalitzar els partits d'extrema dreta i assumpte resolt. I cal recordar que els primers debats de la democràcia es donaven a les àgores (places) farà uns dos mil anys.

Onzè: ja ho van fer. No t'has assabentat que van proposar desplaçar-se a mitja plaça mentre netejaven l'altra mitja? De totes maneres, la propera vegada jo d'ells no ho faria. Està clar que el concepte "objecte de risc" inclou pancartes, papers i ordinadors portàtils. Però... on vas a parar!! Què estic dient!! És evident que els manifestants tenien la clara intenció de fer fogueres amb els papers i, per suposat, d'agredir a tots els culés a base de cops amb ordinadors!! Si són rics i cadascú d'ells té cinc ordinadors portàtils a casa seva!! Els hi sobren per a utilitzar-los com a armes!! A vegades no se en què penso...

Dotzè: no deies el mateix quan el Conseller d'Interior era el Saura. Aleshores també va haver-hi força desmesurada en alguna ocasió, i també ho critico. Aleshores també hi havia un codi ètic als Mossos. Ara ja no.

Tretzè: no deies el mateix quan el Conseller d'Interior era el Saura. Aixx... perdona, que em repeteixo com l'all! La policia democràtica és aquella que es sotmet a codis ètics, càmeres de video, etc... per a evitar maltractaments però també falses denúncies contra la pròpia policia.

Catorzè: segur que hi ha casos en que tens raó. Però si l'haguessis de millorar tu, també aniriem 'apanyats'.

Últim: fas referència als comerciants. És evident que hi ha una gran quantitat de botigues al centre de la Plaça!! El Corte Inglés de la cantonada és una broma al costat del comerç de la zona d'acampada! Gran quantitat de coloms s'apleguen al mercat cada matí, tot esperant molles de pa.


Bé doncs, espero amb delit més articles teus! Una abarçada!!


Per cert: en teoria aquest blog era d'aportacions curtes, però és que tenia molt de suc! XD