jueves, 9 de febrero de 2012

Serà hora que anem despertant: els lladres manen

Em costa expressar el que penso. Com es pot considerar democràtic un Estat on el jutge és condemnat i el lladre absolt. On el lladre mana.

La complexitat de la situació és enorme. Una complexitat enorme per una xarxa de defensa d'interessos privats (econòmics, polítics i d'estatus social) enorme. Una xarxa que no està explícitament establerta enlloc, però precisament per la seva existència impalpable és més potent. Tota xarxa conté nexes entre els seus elements. Els nexes canvien, en funció de la situació i la conveniència. Els elements no.

Són alguns partits polítics, especialment les seves elits, són empreses i grups econòmics de pressió amb interessos a guanyar -i un cop guanyats, a repartir, a qui els ajudi-, són jutges triats a dit, amb el bitllet a una mà i el martell a l'altre, són mitjans de comunicació que segueixen aquest estil, amb un periodisme sovint de fireta al servei de qui posa els calés.

I és una ciutadania còmplice, còmplice amb el seu silenci -perquè davant d'escàndols així, uns centenars de manifestants aquí i allà no són més que un grill fent soroll en la foscor-. Còmplice de deixar-se posar una bena als ulls i tapar la boca.

Per què aquest apatisme generalitzat en que deixem que ens abufetegin? I per quan l'ús de la política com a eina transformadora, de diàleg, de progrés? Una política que construim entre tots, sense els partits com a únics protagonistes, amb les persones al peu del canó.

La societat pertany a qui la compon. Si volem la podem recuperar, però serà hora que anem despertant, perquè ara per ara, els lladres manen.



No hay comentarios:

Publicar un comentario